Transició energètica per a escoles – El diari de l’Arlet –

Per saber-ne més (escoles)

 

El treball d’aquest text forma part de les activitats incloses en el recurs pedagògic El diari de l’Arlet. 

Aquest text es basa en extractes dels llibres “La Transició energètica del segle XXI, el col·lapse es evitable” i “La darrera oportunitat. La Transició energètica del segle XXI” de Ramón Sans Rovira

 

Que és la transició energètica?

 

La transició energètica és el canvi del sistema energètic actual basat principalment en combustibles fòssils i l’energia nuclear cap a un model basat 100% en les energies renovables

 

Aquesta definició que es pot considerar curta, implica un gran canvi, que afecta principalment a la producció de l’energia, substituint els combustibles fòssils per fonts renovables i locals. Però també és un procés de canvi progressiu en la manera de gestionar i utilitzar l’energia, per a fer-ho d’una manera molt més eficient.

 

La transició significa el pas d’un sistema centralitzat i en mans de molt poques empreses, a un sistema distribuït i compartit entre els consumidors, que poden passar a ser també productors.

 

Atès que les energies no renovables són limitades i que el seu exhauriment és relativament proper, cal reaccionar i construir una alternativa al seu ús massiu i creixent en què es basa el model econòmic dominant (especialment en els països desenvolupats). És un gran repte per al qual no disposem de massa temps.

Hi ha diferents dubtes que se’ns plantegen en torn a la transició energètica que cal posar sobre la taula:

 

Les energies renovables com a pilar del sistema energètic

 

Confiar que l’alternativa futura a la crisi actual són els combustibles fòssils (limitats) o l’urani (també limitat, i molt perillós) és un contrasentit. Això no vol dir que no calgui gestionar un procés de transició, més o menys llarg i costós, on els combustibles fòssils i l’energia nuclear continuaran tenint un paper important durant alguns anys, fins que no siguem capaços de produir tota l’energia que consumim amb energies renovables.

Per sort, el nostre territori gaudeix d’importants recursos renovables, com ara la llum del sol, el vent, també els salts d’aigua, la biomassa i un important potencial marí, els que cal potenciar i reafirmar com a l’aposta del futur energètic del país i del planeta.

 

 

Quanta energia ens poden donar les energies renovables?

 

Les energies renovables, que ens ofereix la natura, com la radiació solar, el vent o els corrents d’aigua, o altres fonts d’energia acumulada de producció ràpida, com la biomassa o l’aigua de les neus i dels llacs són enormement superiors a les que requereix la humanitat.

El Sol envia contínuament a la Terra uns 174.000.000 GW, prop de 10.000 vegades superior a tota l’energia que utilitzem a dia d’avui, tot i que, no tota l’energia és aprofitable ja que la major part arriba a la superfície marina.

Tot i això, la part de l’energia que arriba a la superfície aprofitable dels continents és de 23.000.000 GW, una setena part de la total.

A més, la pròpia naturalesa, però, s’encarrega de transformar l’energia del sol en d’altres formes, que també podem aprofitar, com son l’energia eòlica, la hidràulica i la marina; i també els arbres, que a través de la fotosíntesi és capaç de retenir el carboni per a crear la biomassa. A totes aquestes energies, encara podem afegir l’energia geotèrmica, procedent de l’interior de la Terra, i no del sol.

En la següent gràfica podem comparar a nivell d’escala l’energia que ens ofereixen les renovables cada any i la que hi ha disponible en totes les reserves fòssils, a més ho podem comparar amb el consum d’energia mundial. És aquí on veiem l’enorme potencial de les energies renovables.

Certament, per poder aprofitar tota aquesta energia i deixar d’emprar els recursos fòssils, cal una transformació profunda de tecnologies (noves infraestructures en base a fonts renovables) i d’hàbits de consum (estalvi i eficiència, xarxes intel·ligents). Hi podem tenir molta feina a fer, però la transició energètica és possible i veurem que molt avantatjosa.

 

El fre al canvi

 

Existeixen molts arguments erronis referents a l’energia que, interessadament o no, es comenten o podem llegir per internet. Per desconeixement, mandra o excés de confiança, sovint ens creiem aquestes mentides com a veritats, alimentant la nostra desinformació sobre el món que ens envolta i impedint que fem front a la situació. Aquestes mentides són arguments de les parts interessades, com les grans empreses del petroli o del sector elèctric actual, per tal de continuar afavorint el retard de la transició cap a les renovables.

A continuació es citen alguns d’aquests arguments erronis més estesos:

  • Els recursos fòssils restants encara son suficients i en queden per molts anys. És ben clar que per moltes perforacions noves que facin, les reserves de petroli i de gas natural que queden per descobrir són molt poques.

 

  • L’energia nuclear és necessària. Allargar la vida de les centrals nuclears existents és molt perillós i tenen un risc enorme. Per altre costat, no queda suficient urani d’extracció rendible per resoldre les necessitats energètiques del futur de la humanitat.

 

  • Els biocombustibles son una alternativa viable als combustibles fòssils. L’agricultura mundial no permet, ni en una petita part, produir els biocombustibles per substituir el gran consum de petroli dels darrers anys. Els rendiments són molt baixos, i la terra cultivable i l’aigua disponible són necessaris per a produir aliments.

 

  • Amb les renovables no n’hi haurà prou, són limitades. Ben al contrari, com hem vist, tenen un potencial enormement superior al dels fòssils.

 

 

Per que no iniciem la transició energètica?

 

Primer remarcar que aquesta tasca s’enfronta a problemes com, en primer lloc: els molts interessos en joc en el sistema energètic actual, que intervenen i pressionen per mantenir el seu paper dominant; a més, amb els primers efectes de la crisi dels combustibles fòssils i el ràpid augment dels seus preus, aquestes grans companyies energètiques (petrolieres, gasistes i elèctriques) estan obtenint beneficis cada cop més importants. Per tant, aquestes organitzacions ofereixen una resistència molt gran a fer el canvi i, en tot cas, a perdre’n el control.

En segon lloc, la resta de problemàtiques mundials, i altres problemes de la nostra vida quotidiana i del dia a dia de la societat, no faciliten que la ciutadania sigui conscient d’uns canvis que s’apropen més ràpidament del que ens pensem i que tindran unes conseqüències negatives importants per a les nostres vides si no els encarem de forma adequada.

 

Com fer la transició energètica del segle 21?

En Ramon Sans Rovira fa una proposta molt interessant que posa en joc nous punts de vista econòmics que tothom pot entendre.

La hipòtesi bàsica és fer una transició progressiva des del sistema energètic actual dominat pels combustibles fòssils i l’urani cap un sistema totalment basat en energies renovables l’any 2050 (TE21); és a dir més o menys, en 30 anys.

Al llarg d’aquesta previsió, la proposta de transició energètica comptabilitza els costos econòmics pel que fa a les inversions necessàries, però també els costos associats al consum dels combustibles fòssils.

Per a poder fer previsions de futur, cal posar una data, en aquest cas, s’escull l’any 2050 com a un horitzó viable, però està clar que el procés es podria accelerar si comptés amb la voluntat de tots els implicats.

Aquesta previsió de futur parteix de dues hipòtesis inicials, en relació als combustibles fóssils i al seu esgotament:

  • Seran cada vegada més cars

 

  • Se’n extreuran i produiran menys.

 

I a partir d’aquestes dues hipòtesis, compara dues possibles situacions o escenaris, si fem o no fem la transició energètica.

 

“Sense Transició energètica”: continuar amb el model actual; i seguint amb les tendències actuals, l’estudi preveu un descens del consum de combustibles fòssils i urani, i per molt malament que ho fem, també es preveu certa millora en l’eficiència i els bon us de l’energia, acompanyat d’un lleuger augment l’aprofitament d’energia procedent de renovables.

“Amb Transició Energètica”: canviar progressivament fins a un 100% de renovables el 2050; l’ús d’energia procedent de fòssils i de l’urani disminueix progressivament fins arribar zero mentre que l’ús de les renovables creix progressivament fins a cobrir el total de les necessitats previstes.

 

Les diferències entre fer o no fer la transició energètica

L’anàlisi econòmic i comparació de les dues situacions anteriors dóna valors l’estalvi molt elevats, especialment per a països com el nostre que importen la majoria dels combustibles fòssils i, especialment, de petroli.

En cas que es mantinguin les tendències actuals i que NO es realitzi la transició energètica, el preu que haurà de pagar, en aquest cas Catalunya, en aquests 30 anys és molt elevada, en comparació amb si es realitza la transició energètica. L’estalvi final acumulat és superior al 50%, i la inversió necessària és molt baixa ne comparació als estalvis, de l’ordre d’una cinquena part. Deixant uns beneficis econòmics importants, i també altres beneficis associats com;

  • Major control de l’energia. Ja que la majoria de la ciutadania podrà ser també productora.
  • Moltes menys emissions de diòxid de carboni i millora de la qualitat de l’aire.
  • Superem la crisi dels combustibles fòssils
  • Es generarà ocupació en relació a les energies renovables.

 

Il·lustració. Esquema comparatiu dels costos de NO FER (esquerra) i de FER (dreta) la transició energètica del segle XXI (TE21) a Catalunya, partint de les factures exteriors acumulades. En aquest segon cas, a més d’indicar-se l’estalvi, en la part superior s’indiquen altres beneficis de caràcter qualitatiu. Elaboració en base a dades de Ramon Sans Rovira [Sans-2014].

 

Conclusions

L’energia és un dels pilars de l’economia moderna i del nivell de benestar de la nostra societat, de màxima importància per al desenvolupament del nostre país.

Però, malgrat aquesta elevada importància, el nostre model energètic continua mantenint febleses importants, amb una elevada dependència dels combustibles fòssils i nuclears i un important impacte mediambiental i sobre la salut de les persones.

Transformar el nostre model energètic actual és un dels grans reptes que hem d’afrontar com a societat en aquest segle, tant per motius energètics com mediambientals però molt especialment per motius socials. Hem d’abastir-nos amb energies renovables locals i properes als punts de consum; hem d’abandonar el consum de combustibles fòssils per desplaçar-nos; hem de transformar els nostres edificis actuals en edificis eficients i hem de desenvolupar i implantar totes les eines tecnològiques que ens permetran gestionar de manera més efectiva l’energia, des de la seva producció fins al seu emmagatzematge i consum.

El model energètic català es troba en la necessitat de fer front a reptes molt importants:

  • La gran dependència dels recursos energètics fòssils i nuclears, fonamentalment del petroli, que comporta previsions de preus en el futur cada vegada més elevats.

 

  • Els impactes creixents del model energètic actual sobre el medi ambient, fonamentalment els associats al canvi climàtic i a la qualitat de l’aire a les grans ciutats.

 

El consum d’energia final a Catalunya actualment continua estant fonamentat en el consum de combustibles fòssils, representant aquests combustibles (carbó, productes derivats del petroli i gas natural) més de la meitat del consum final d’energia de Catalunya.

D’altra banda, el sector transport continua sent el sector més consumidor d’energia final a Catalunya, tenint en compte també la importància del consum energètic del sector industrial i en menor mesura del sector domèstic i serveis.

Per tant, queda un llarg camí a recórrer per a completar la transició energètica cap a un model basat en la seva totalitat amb les energies renovables, el qual s’ha d’afrontar amb la màxima celeritat possible, però també amb la cura suficient per a garantir un subministrament just , sostenible i sense riscos per a la ciutadania.

Com s’ha vist, a més a més de possible, la transició energètica comportarà elevats estalvis econòmics i beneficis ambientals i socials.

Comencem?